La Comunicació

Anomenem llenguatge a qualsevol sistema de comunicació estructurat. Ens comuniquem usualment a base de seqüències sonores, però també amb gestos i senyals, així com amb signes gràfics. Principalment ho fem utilitzant el signe lingüístic.

No obstant això, el fracàs en la comunicació no sempre és una qüestió de llengua; moltes vegades al expressar un sentiment amb paraules part de la força d'aquest sentiment es dissol en la paraula, perquè les paraules no són prou explícites com per transmetre tot allò que pensem o sentim. Mentre que una paraula és limitada, un sentiment té infinites possibilitats.

Al meu entendre, la comunicació més pura és aquella que flueix de cor a cor, sense necessitat de cap suport. Del cor neix la inspiració, la intuïció la creativitat i es transmet a través del millor llenguatge: el llenguatge del cor.

Aquest llenguatge és el que ens permet dialogar de vegades estant en silenci, és el que li diu l'amic, amb una mirada, que estem al seu costat en un moment difícil, el que reconforta als nostres pares quan la vida s'ha tornat fràgil, el que ens permet sentir-nos feliços dels èxits dels qui ens envolten, el que acaricia i dóna seguretat al nostre fill mentre dorm. Aquest llenguatge és el que ha fet possible un detall tan bonic com el que llegireu a continuació, ple de sensibilitat i delicadesa, sens dubte una bona manera de transmetre sentiments.

M'ha fet molta il.lusió que Joaquín ho hagi compartit amb mi, i amb el seu permís, jo ho comparteixo amb tots vosaltres.

-----------------------------------

Regalo de cumpleaños.

Buenas tardes Montserrat:

Te escribo para hacerte partícipe de una agradable experiéncia que he tenido recientemente grácias a tu obra belenística. Como bien sabes, conocí tu fantástica aportación al mundo del belenismo en el Congreso Nacional de San Fernando, quedé prendado de tus figuras y, desde entonces, cada vez que surge la ocasión de hacerme un regalo, mi esposa se plantea adquirirte una de ellas.

Generalmente y con algo de antelación, yo suelo insinuar, como el que no quiere la cosa: "Te acuerdas de la figura tal de Montserrat, la podríamos encuadrar en un arroyo o le podríamos preparar un paisaje determinado...". Mi cumpleaños fué el 14 de junio, pero como ando bastante ocupado no le presté mucha atención y me desentendí de mis solicitudes encubiertas. Durante la mañana de ese día, estaba enfrascado en mis estudios cuando mi esposa reclamó mi preséncia en otra habitación y cuál no sería mi sorpresa cuando encuentro la pantalla del ordenador envuelta en papel dorado. Un poco estupefacto ante el hallazgo y su cara de satisfacción enmarcada en una amplia sonrisa, acompañada del imperturbable cántico de felicitación a coro con mi hija y mi nieto de tres años y las continuas súplicas de "destápalo, destápalo". Allí estaba, el catálogo de tus figuras de Belén, para que yo escogiera. No pude evitar una carcajada ante la genial ocurréncia y la delicadeza con que me agasajaba. Hay que reconocer que la mujer con la que me casé hace 26 años, tiene una gran imaginación y una sensibilidad especial que sabe desplegar en los momentos oportunos.

P.D. Adquirimos la figura "El ayudante" y simplemente es maravillosa.

Un abrazo para tí y para Luís.

Joaquin González Otero (Cádiz)