Anunciata – Anton Raventós

De més amunt, clar i sorprenent, brolla un anunci, la nova d’una
alegria, un fer no corrent que l’àngel diu.
A peu pla, home endurit pel treball, l’home fer i dret és
convidat a tenir fe, a deixar el ramat i cercar la Llum.
Més avall, l’infant, encuriosit, resta aspectant, vol endevinar el
moment.
L’ignot, el misteri plana damunt d’ells.
La mà de l’àngel assenyala el camí, la del pastor asserena el
cor, la del nen reté el gos.
Serà cert? Cal deixar ramat i jaç? Què els crida a la Llum?
Pugnen dubte i anhel.
De l’àngel al pastor, del pastor al nen, del nen a l’animaló
davalla un corrent de veritat, travessa un càlid flux de
convenciment.
Hi anirem!
El risc trobarà premi agenollant-se a  la cova, abraçant la llum.